ESCOLES DE NOVA CREACIÓ, NECESSITAT D’INNOVAR

1. Dues escoles que neixen

L’experiència que presentem intenta mostrar què té de creatiu i d’innovador el naixement de dues escoles públiques. Els processos que s’han seguit són paral·lels si bé cadascun d’ells comporta alguna especificitat que volem subratllar. L’escola Fluvià parteix de zero, és a dir només hi ha l’encàrrec a una persona concreta per part del Departament d’educació de la Generalitat de Catalunya d’iniciar un centre d’infantil i primària. L’altra experiència és de fet la “re fundació” d’una escola. L’escola La Llacuna del Poblenou va néixer el setembre del 2005 però que ens els seus cinc primers cursos ha passat per dos equips directius diferents, en el seu cinquè curs es refunda amb un tercer equip directiu i un nou equip de mestres. Per tant parlarem per una part d’una escola de nova creació i per una altra d’una escola de re-creació.

Tot i que l’encàrrec que fa el Departament d’educació de la Generalitat és molt personalista, és a dir li encomanen a una persona que munti una escola i que el suport per part de l’administració és pràcticament nul, comptem amb la sort que a Catalunya, i en especial a Barcelona, som unes quantes les escoles de nova creació de la mateixa fornada. És a dir en relativament pocs anys, s’ha creat un nombre significatiu d’escoles, que hem intentat fer xarxa, compartir experiències i crear discurs pedagògic comú. En aquest sentit la vinculació a Moviments de Renovació Pedagògica, a la Coordinadora d’escoles 0-12, i a l’ICE de la UAB ha resultat fonamental.

2. Creatius per necessitat

Iniciar o reiniciar una escola és una oportunitat única. Possiblement sigui l’únic moment irrepetible d’una escola, tan avesades com estan aquestes institucions als cicles i a les repeticions. Per tant és un temps més o menys dilatat, necessàriament creatiu. Tot està per fer. Són possiblement les úniques escoles que no poden dir “fem-ho com l’any passat”, perquè no hi ha any passat i en passaran molts que seran sempre el primer. Per tant tenim la gran oportunitat de decidir com volem que sigui la nostra escola i quin model educatiu volem transmetre a la societat que ens ha encarregat aquesta missió. Som conscients però, que les preses de decisions que fem les prendrem des d’una determinada postura ideològica i des d’una determinada tradició pedagògica. És a dir, som hereus que volem des de la memòria, transformar, incidir i crear discurs pedagògic. Això ho fem treballant tres eixos que ens semblen fonamentals: la concepció que tenim del coneixement i el procés d’aprenentatge (alguns en dirien el currículum), la formació i cohesió de l’equip docent i el concepte de comunitat educativa.

3. Al marge de la normativa

Respecte al coneixement i el procés d’aprenentatge partim de considerar l’aula com un espai de vivència de cultura d’alt nivell. Entenem la cultura com aquell sistema de concepcions simbòliques que permeten a les persones comunicar-se, perpetuar i desenvolupar el seu coneixement sobre les actituds de la vida per tal de comprendre el món i dotar-lo de sentit. Fer aprenentatges rellevants ens demana treballar des de la diferència, el perspectivisme i la cooperació. La conversa serà l’eix fonamental de les dinàmiques d’aprenentatge. Per tant necessitem unes escoles flexibles en les seves organitzacions temporals i espaials, que basin les seves dinàmiques d’aula en situacions-problema, en projectes de treball, en monogràfics, en tallers, en espais d’aprenentatge... o en qualsevol altre organització i recurs didàctic que posi per davant la necessitat de pensar col·lectivament des de la subjectivitat personal. Tot plegat ens demana moltes vegades estar al marge del que és normatiu i ens obliguen les disposicions administratives.

4. Trencar prejudicis

Les nostres escoles són escoles en permanent construcció. En el seu origen per la pròpia circumstància de ser centres de nova creació que any rere any incorporen nous alumnes, noves famílies i nous mestres, alhora també sobretot, perquè l’ofici d’educar està en permanent moviment, en constant esdevenir, en creixement continuat. L’equip educatiu, els i les mestres, són un fonament imprescindible per a una escola. De la seva qualitat personal, professional i relacional en depèn en gran mesura la qualitat educativa de l’escola. La qualitat de la comunicació en el si de l’equip serà doncs, l’eix fonamental de les dinàmiques de l’equip. La formació compartida que permeti la reflexió per a la transformació i millora des de la pròpia pràctica esdevé un element clau. Caldrà doncs dotar-nos d’espais per al treball de formació, no només amb una mirada pragmàtica i utilitarista. De la mateixa manera el treball compartit amb altres realitats educatives, la creació de xarxes i sinèrgies amb altres grups de mestres, amb la universitat, amb determinades escoles, és una necessitat per ampliar la mirada sobre el nostre medi més immediat. Per tot plegat però, cal trencar molts prejudicis, molts estereotips que els i les mestres tenim de quina és la nostra funció, del que sabem i deixem de saber, del que ens toca fer, quan i com ho hem de fer per poder anar més enllà i poder repensar-nos com a professionals compromesos, creatius i innovadors.

5. Un nou concepte de la funció de l’escola

Entenem que les escoles d’avui dia en la nostra societat no poden ser només aquelles institucions que tenen l’encàrrec d’instruir i educar els fills i filles de les famílies que els hi confien. Renunciem a ser els centres que custodien els infants mentre els seus pares i mares treballen. Defensem que les escoles siguin centres creadors i difusors de cultura educativa. És a dir, són les escoles qui han d’explicar a la societat quines són les necessitats dels seus fills i filles, com cal educar-los, quins son els processos d’ensenyament-aprenentatge que es duen a terme. Per això cal construir i compartir amb les famílies debat pedagògic des dels diversos sabers per tal que la participació plena i profundament democràtica a l’escola tingui sentit. Sabem que aquest procés és fràgil, lent i no sempre comprès.

Les escoles de nova creació esdevenen. necessàriament focus d’innovació social en aportar a la societat discurs i acció educativa, és a dir corrent d’opinió i coneixement experiencial en una societat que a vegades se sent perduda en aquest delicat món de l’educació.

Anna Trabal

Jordi Canelles