dijous, 25 de novembre de 2010

Manifest de constitució

La coordinadora d’Escoles Novelles de Catalunya, fem les següents consideracions:

a)    Les nostres escoles han nascut com a fruit del compromís de l’administració per oferir a la societat catalana noves places de qualitat en escoles públiques. 

b)    Reconeixem que, en pocs anys, la inversió en la creació d’aquests nous centres ha estat important i ha suposat un salt qualitatiu i quantitatiu en l’oferta escolar, sobretot en els trams d’educació infantil i primària. 

c)    Reconeixem que s’ha encarregat la posada en marxa d’aquestes escoles a mestres, en la majoria de casos, il.lusionats per poder tirar endavant un projecte de qualitat que partís de zero, per anar construint una escola que respongués a les necessitats que la societat té plantejades en aquests moments. En la construcció d’aquestes escoles hi ha tingut un paper decisiu, també, la complicitat i participació activa de les famílies.

d)    Malgrat aquesta primera confiança, pensem que no hem tingut el suficient suport per poder consolidar els projectes que estem engegant, més enllà del voluntarisme dels professionals que han anat a parar a aquestes escoles –en molts casos en comissió de serveis-, ni de les circumstàncies excepcionals que han pogut ajudar a configurar un bon equip de mestres. Els nostres equips estan subjectes en un 90% de la seva plantilla a una gran inestabilitat, la qual cosa s’agreuja a mesura que els cursos s’avancen.

e)    Constatem que en aquestes escoles s’hi ha desenvolupat un conjunt de projectes innovadors que, dintre del marc competencial del currículum, han intentat fer una escola pública moderna, inclusiva, autònoma que respongués a uns clars criteris de qualitat. 

f)       Les experiències innovadores han estat a l’entorn de tres grans apartats: tot el que fa referència a la qualitat dels aprenentatges i a la implicació de l’alumnat; l’àmbit de participació i implicació de les famílies en les comunitats educatives; i el treball per tal d’estructurar i consolidar un claustre de mestres que treballés en equip, amb un fort compromís en el desenvolupament del projecte.  

g)    Durant el curs 2004/2005 i 2005/2006 es van fer una sèrie de reunions amb el Departament d’Educació que varen permetre avançar en alguns aspectes. En primer lloc es va reconèixer que les escoles de nova creació no eren escoles petites, sinó escoles en creixement i amb una forta projecció en cadascun dels entorns en les quals es creaven, com ho demostra abastament la gran demanda de matrícula a nivell general. 

h)     Les escoles, de vegades sota l’empara de l’ICE de la UAB, dels Moviments de Renovació Pedagògica i d’altres entitats o a nivell individual, han organitzat modalitats de coordinació i traspàs d’experiències.

Totes aquestes consideracions ens porten a demanar novament l’atenció de l’administració catalana. El capital acumulat en aquests set darrers cursos, no es pot malmetre perquè no siguem capaços, dintre la normativa vigent, articular les propostes necessàries per tal de que aquestes experiències que hem iniciat, tinguin continuïtat i puguin ser exemples per a la resta del sistema educatiu. Volem contribuir a fer escoles que tinguin un plantejament innovador d’acord amb les orientacions actuals del currículum per competències, avancin en la consolidació d’equips docents i construeixin comunitats educatives basades en els principis d’implicació i participació estreta entre tots els sectors i agents educatius.

És per això que, en aquests moments, considerem que els aspectes que fan referència a les plantilles, la seva estabilitat i el seu compromís amb els diferents projectes, són factors claus que cal veure com es preserven. I per això demanem:

1.      Que es considerin escoles de nova creació, tots aquells centres educatius que han començat a escolaritzar a l’alumnat  amb diferents modalitats, durant un període d’11 anys. Aquesta proposta la calculem així: el temps que triga la primera promoció de P3 que hagi començat a l’escola a arribar a 6è de primària, més dos anys més. 

2.      Aquestes escoles han de poder proposar un màxim de sis mestres cada curs (escoles de doble línia) i tres (escoles d’una línia), i en el cas d’escoles amb línies irregulars un nombre a determinar entre 6 i 3 a negociar amb cada centre, sempre en el cas que hi hagi places vacants.

3.      Cal que, centre per centre, s’avaluï amb detall i cura quantes places poden sortir al concurs general de trasllats i es treguin a concurs aquestes places amb l’acord de cada equip directiu. 

4.      Cal vetllar per tal que es pugui aplicar, el més aviat possible, l’autonomia de decisió en els àmbits següents: contractació d’interins i substituts, equipaments, gestió del currículum, mecanismes i models de participació, proposta de continuïtat de mestres que han demostrat compromís amb el projecte de l’escola, etc.

5.      Cal dotar dels pressupostos adients per tal de cobrir les dotacions inicials en el moment de posar-se en marxa les escoles. 

6.      Cal articular mecanismes per afavorir models de formació permanent, ajustats a les necessitats d’aquests centres, amb les modalitats i extensió que aquests centres demanin. 

7.      S’ha d’afavorir la participació en programes d’innovació que plantegin, de forma global, l’elaboració de projectes educatius. 

8.      L’administració ha de potenciar la coordinació i el traspàs d’experiències entre aquestes escoles, dotant de pressupost i persones per poder-les fer efectives. Cal treballar per crear la figura d’escoles formadores en alguns d’aquests aspectes que fan referència al seu projecte.


Per tot això demanem una reunió urgent amb un interlocutor que la Conselleria designi, per tal de parlar d’aquestes propostes.


Bellaterra, 18 de novembre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada